Article de José Luis Aguilá, secretari general de la UGT-Terres de Lleida
Arribem a un altre Nadal, amb les llums enceses i les botigues plenes d’ofertes, però darrere d’aquest paisatge aparentment idíl·lic, la realitat és molt diferent. L’encariment generalitzat de la vida i la manca d’una pujada proporcional dels salaris i convenis laborals està ofegant a moltes famílies treballadores.
Els preus s’han disparat en tots els àmbits: des de l’alimentació fins a l’habitatge. Omplir la cistella de la compra s’ha convertit en una missió quasi impossible per a moltes llars. Un quilo de fruita fresca o un litre d’oli, que abans formaven part de la compra bàsica, ara són articles de luxe. Mentrestant, els salaris segueixen estancats, desconnectats de l’increment del cost de la vida. Els convenis col·lectius, en molts casos, no arriben a temps per alleugerir aquesta pressió, i les pujades aprovades sovint són insuficients per compensar la pèrdua de poder adquisitiu.
Aquest desequilibri s’agreuja amb el consumisme desmesurat del Nadal. Veiem campanyes com el Black Friday o el Ciber Monday que estimulen un consum impulsat més per la publicitat que per la necessitat. Les joguines, un element clau d’aquestes festes, estan més cares que mai. Moltes famílies opten per retornar-les després de Reis, una pràctica cada cop més habitual, malgrat les penalitzacions de moltes botigues.
Ens diuen que l’economia va bé, que el PIB creix. Però, si tot funciona tan bé, com és que les llars treballadores viuen amb aquesta tensió econòmica insostenible? La realitat és que l’atur es manté pràcticament invariable, i els beneficis d’aquest suposat creixement no arriben a qui més ho necessita. Les famílies estan prioritzant despeses bàsiques i retallant altres necessitats, però d’on estan traient els diners? Aquesta redistribució forçada dels pressupostos domèstics només reflecteix el grau de tensió econòmica que pateixen.
L’habitatge és un dels grans responsables d’aquesta situació. Trobar un pis assequible s’ha convertit en una missió impossible. Els preus del lloguer estan fora de control, impulsats per fenòmens com el negoci dels pisos turístics. És vergonyós que un pis normal pugui costar 1.000 euros al mes, mentre que, si es destina al turisme, genera fins a 7.000 euros mensuals. Aquest desequilibri està expulsant les famílies de les seves llars i consolidant una desigualtat insostenible.
I enmig d’aquest context, una reivindicació clau és la reducció de la jornada laboral. En una societat on la pressió econòmica és cada cop més forta, tenir més temps per viure i gaudir de la família és una necessitat. Reduir la jornada laboral no només permetria millorar la conciliació entre la vida personal i laboral, sinó que també ajudaria a distribuir millor la riquesa, fomentar la productivitat i donar un respir a les persones treballadores.
El Nadal hauria de ser una oportunitat per estar amb els nostres éssers estimats, però les llargues jornades i la tensió constant fan que aquest temps sigui cada cop més escàs. Per això, apostar per una jornada laboral més curta i ben remunerada no és només una qüestió de qualitat de vida, sinó també una forma de garantir un futur més humà i equilibrat.
Avui dia, les festes de Nadal, que abans eren un moment d’alegria, s’han convertit en una lluita per quadrar números. Les famílies suporten una tensió econòmica que només promet empitjorar al gener, quan arribi la ‘cua’ de les despeses nadalenques. Aquesta crisi econòmica domèstica pot derivar en una situació encara més greu si no es prenen mesures immediates per ajustar salaris, controlar els preus, regular un mercat de l’habitatge completament desbocat i implementar una reducció efectiva de la jornada laboral.
No podem continuar en aquesta situació indefinidament. És hora que les polítiques econòmiques deixin de mirar només les estadístiques i comencin a posar les persones al centre. Perquè l’economia pot ser perfecta sobre el paper, però si la gent no pot viure dignament, aquesta perfecció no serveix de res.
El consumisme no és la solució, i la solidaritat només pot omplir una part del buit. Necessitem mesures estructurals. Necessitem un canvi. Si no, cada Nadal serà una festa més trista i amb menys motius per celebrar.
