Article de Juan José Lucena, secretari d’Organització de la UGT-Terres de Lleida
Cada 28 d’abril, en el marc del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball impulsat per l’Organització Internacional del Treball, ens aturem a fer balanç. Però també, i sobretot, a exigir responsabilitats. Perquè darrere de cada dada hi ha una persona. Una família. Una vida truncada. L’any 2025 va tancar amb més de 700 persones mortes en accident laboral a l’Estat. A Lleida, en van ser 11. I en el que portem de 2026, ja en sumem dues més. Són xifres inacceptables. No es poden normalitzar. No es poden relativitzar. No es poden tolerar.
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, aprovada el 1995, va ser en el seu moment un avenç imprescindible. Però el món del treball ha canviat, i molt. Noves formes d’ocupació, nous riscos, nous sectors emergents… i una normativa que ha quedat enrere.
Cal una reforma profunda. No es tracta de retocs superficials, sinó d’adaptar la llei a la realitat actual. Incorporar noves malalties professionals, reforçar els mecanismes de control, garantir la prevenció també allà on no hi ha representació sindical. I en aquest sentit, la creació de la figura dels delegats i delegades de prevenció territorials és clau. No pot ser que milers de persones treballadores quedin desprotegides només perquè a la seva empresa no hi ha estructura preventiva.
També cal posar el focus en sectors amb alta sinistralitat. La instal·lació de plaques fotovoltaiques en cobertes n’és un exemple clar. Estem davant d’un sector en creixement, vinculat a la transició energètica, però que necessita regulació, control i mesures preventives específiques. Apostar per un model sostenible també vol dir garantir condicions laborals segures.
I, evidentment, cal reforçar la Inspecció de Treball. Amb més recursos, més capacitat d’actuació i sancions més contundents davant incompliments greus. Perquè quan una negligència costa una vida, no pot sortir gratis.
Des de la UGT-Terres de Lleida lamentem que la patronal no hagi estat a l’altura en la negociació d’aquest acord. La salut laboral no pot ser una moneda de canvi. És un dret fonamental.
Avui també és un dia per recordar les víctimes. Per posar nom i rostre a les estadístiques. I per dir alt i clar que cap feina val una vida.
