Josep Mª Ibáñez, secretari del Sector Educació de la UGT-Serveis Públics de les Terres de Lleida
No vull començar aquest article sense desitjar molta sort i encerts al nou govern de la Generalitat que comença a caminar aquests dies. I, en particular, als i els que es posaran al capdavant del Departament d’Educació, un dels pilars més importants de la nostra societat, si no el que més, ja que treballem amb persones que seran el futur del país.
La veritat és que em fa il·lusió aquest nou inici de curs perquè tinc la sensació que les coses només poden anar a millor. És simplement una sensació i haurem d’anar veient com transcorren els dies i els acords presos entre la UGT Educació i aquest nou govern. De moment, veiem que hi ha predisposició en seure i escoltar, i això ja és molt després de deu anys d’autèntica obscuritat.
Els cent dies de gràcia els donarem com hem fet amb tots els consellers i conselleres d’Educació anteriors, però estarem alerta i si no es negocia en benefici dels drets dels docents, drets manllevats durant la crisi del 2008 i que encara avui arrosseguem, començarem a donar guerra. No aconseguirem un ensenyament de qualitat si el treballador o la treballadora no exerceix a gust, i això comença per anar signant acords com el que la UGT ha signat respecte al retorn dels sexennis als sis anys i no als nou, o la recuperació de les dues hores lectives per als majors de seixanta anys.
El i la docent ha de tornar a sentir-se una figura important dins el món educatiu, ha de tornar a ser el pal de paller i tornar a sentir-se respectat per totes i tots, començant pel mateix departament. Evitar la burocràcia i tenir temps per preparar-se les classes, coordinar-se amb els companys i companyes del centre i centrar-se en les tutories amb els i les alumnes i les famílies resulta primordial en la tasca de qualsevol docent. Sense oblidar una formació ajustada a les seves necessitats, atenent sobretot la salut mental dels docents.
Evidentment, és molta la feina a fer i, com a sindicat en som conscients, per això estenem el braç per ajudar en els reptes que tenim al davant: millorar els resultats PISA, l’excés de demanda de places a l’FP i la minsa oferta pública, la falta de recursos a l’escola inclusiva, la salut mental tant dels docents com dels alumnes, la conciliació familiar, i l’estabilització del personal interí, entre d’altres. I no només parlo dels docents de la pública, com a sindicat de classe també parlo dels docents de la concertada que també pateixen les mateixes retallades i tenen els mateixos problemes que qualsevol altre docent.
Com ja he dit, mà estesa per part de la UGT-SP Educació Terres de Lleida i telèfon despenjat a l’altra banda i estem segurs que amb consens i negociació podrem arribar a bon port.
