Article de Joana Mor, secretària general de la UGT-Terres de Lleida
El Primer de Maig no és una data més. És una jornada de reivindicació i de lluita. Una jornada per recordar d’on venim, defensar el que hem conquerit i exigir tot allò que encara ens queda per assolir com a classe treballadora. Des de la UGT-Terres de Lleida, aquest 2025 tornem a sortir al carrer amb un missatge molt clar: guanyar drets, guanyar igualtat, guanyar democràcia i guanyar benestar per a tothom, visqui on visqui.
Reclamem una aposta ferma per la reindustrialització del nostre territori. Lleida, el Pirineu i l’Aran no poden quedar al marge de les grans transformacions. Volem una indústria moderna, sostenible i arrelada al territori, que generi llocs de treball estables, de qualitat i amb salaris dignes. Perquè sense indústria, no hi ha futur ni a la ciutat, ni al món rural.
Defensem, també, el nostre camp i la nostra pagesia. No com una idea romàntica, sinó com una necessitat vital. Produir aliments amb dignitat, protegir el nostre entorn i garantir una activitat econòmica que mantingui viu el territori. Calen polítiques valentes que garanteixin preus justos per als productors i condicions laborals dignes per a les persones que hi treballen.
També denunciem amb força que la precarietat laboral continua tenint rostre de dona. Massa dones continuen atrapades en sectors mal pagats, invisibilitzats i sovint explotats: les cures, el comerç, la neteja o l’hostaleria. És hora d’abordar la desigualtat de manera estructural: amb igualtat salarial, conciliació real i accés a ocupacions de qualitat. Sense feminisme no hi ha justícia social.
L’accés a l’habitatge també s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Els preus del lloguer són inassumibles per a moltes famílies treballadores i per a la joventut. És per això que reclamem mesures decidides per garantir l’accés a una llar digna i assequible, i per frenar l’especulació que expulsa la gent dels seus barris i pobles.
I no ens oblidem del Pirineu i de l’Aran. Parlem de zones amb una riquesa natural i humana immensa que han estat històricament oblidades per les administracions. Calen inversions en infraestructures, connectivitat, serveis públics i activitat econòmica diversificada. La gent ha de poder viure i treballar als seus pobles amb dignitat i amb oportunitats. Sense territori, no hi ha país.
En un dia com avui també volem reivindicar els serveis públics com a eix vertebrador de la igualtat. L’educació, la sanitat, els serveis socials o les cures no poden ser mai un negoci. Són drets. I per garantir-los cal inversió, estabilitat laboral i una gestió pública que posi les persones al centre.
La negociació col·lectiva ha de continuar sent una eina clau per protegir drets i millorar les condicions laborals. I davant de l’amenaça creixent de l’extrema dreta, que promou l’odi i vol destruir les conquestes socials, cal més democràcia, més drets i més sindicalisme.
Aquest Primer de Maig, sortim al carrer amb orgull. Perquè la lluita continua. Perquè la feina digna, la igualtat real i els drets socials no es regalen: es conquereixen. I perquè només des del sindicalisme podem garantir que ningú es quedi enrere.
Visca el Primer de Maig!
Visca la classe treballadora!
