Article de Juan José Lucena, secretari d’Organització de la UGT-Terres de Lleida
La societat avança a passos de gegant en innovació, digitalització i intel·ligència artificial. Tot i que laboralment parlant, en ple 2025, encara hem de lamentar una realitat que ens interpel·la i ens avergonyeix: hi ha persones que perden la vida treballant. Des de principi d’any, ja hem patit cinc morts laborals a la demarcació de Lleida. Cinc persones que no tornaran mai a casa, cinc famílies trencades, cinc tragèdies que podrien haver-se evitat.
Lluny de reduir-se, la sinistralitat laboral es manté —o fins i tot creix. L’any 2024, els accidents in itinere es van duplicar, i cada dia es van registrar una mitjana de 19 accidents de treball. Les xifres són esfereïdores. Però allò que més ens hauria de commoure és que no estem parlant de números en una estadística, sinó de vides humanes. De pares, mares, fills, filles, amics, amigues, companys i companyes que ho perden tot mentre fan una cosa tan legítima com guanyar-se la vida.
El més greu de tot és que aquesta situació no és fruit de la casualitat, ni del destí. És el resultat d’una manca de compromís estructural amb la prevenció de riscos laborals. En molts casos, les empreses no apliquen les mesures necessàries o no les actualitzen. Les inspeccions de treball són escasses i sovint arriben tard. La formació preventiva, en comptes de ser un pilar bàsic de la cultura laboral, encara es considera un tràmit.
És per això, que des de la UGT-Terres de Lleida ara més que mai volem denunciar amb contundència que mentre la seguretat i la salut laboral no siguin la primera prioritat de tothom —administracions públiques, empreses i societat en general— continuarem perdent la batalla contra aquesta xacra. Una feina no pot costar mai la vida.
Per això reclamem, una vegada més, més formació, més implicació i més inspecció. I també exigim l’activació immediata d’una figura que considerem clau: el delegat o delegada territorial de prevenció. Una figura que ha de permetre desplegar una xarxa real de vigilància i suport en matèria de prevenció de riscos a aquelles empreses, especialment petites o sense representació sindical directa, on avui les condicions són invisibles i les persones treballadores estan desprotegides.
El delegat o delegada territorial de prevenció ha de tenir competències reals, capacitat de visita i accés a la informació. Ha de ser una eina activa i valenta per vetllar per la salut laboral del conjunt de les persones treballadores del territori. No és una demanda nova; fa anys que la UGT l’exigeix. Però cada nova mort ens obliga a recordar-ho amb més força. Cal passar de la teoria a l’acció.
No podem normalitzar aquest degoteig constant de víctimes. No podem acostumar-nos-hi. I no podem permetre que la precarietat, la temporalitat i la manca de recursos siguin excuses per no protegir la vida.
Treballar no hauria de ser mai una condemna. Tots i totes tenim dret a tornar a casa, sans i estalvis, al final de la jornada. Fer-ho possible és una responsabilitat col·lectiva que ens interpel·la a tots!
