Article de Josep M.ª Ibáñez, secretari del Sector Educació de la UGT-Serveis Públics de les Terres de Lleida
Arriba un Moment en què dir prou és un acte de responsabilitat. Les docents i els docents de Catalunya ens aturem perquè l’educació no pot seguir funcionant a base del sobreesforç constant del personal docent. Volem més recursos, menys burocràcia, menys ràtios i un sou que reflecteixi el valor de la feina que fem cada dia.
Fa anys que aguantem retallades i promeses incomplertes. Mentrestant, l’administració ens demana més tasques, informes i aplicatius que només serveixen per omplir fulls, no per millorar l’aprenentatge. Les baixes no es cobreixen a temps, molts centres depenen de reforços precaris, i les plantilles acumulen anys sense millores reals de condicions.
Aquesta vaga és una resposta col·lectiva. No demanem favors, exigim respecte. Una escola suficient és un pilar de la democràcia i del futur del país, i no pot sostenir-se sobre el cansament i la precarització dels seus professionals. Les famílies han de saber que darrere de cada docent que protesta hi ha una defensa ferma dels drets dels seus fills: menys alumnes per aula, més atenció personalitzada i més temps per fer la feina com cal.
També interpel·lem la resta de treballadors i treballadores. Som part de la mateixa lluita: la de garantir serveis suficients i dignes, amb condicions justes i salaris que permetin viure amb dignitat. Quan la societat deixa que docents, sanitaris o funcionaris es cremin, tothom hi perd.
Per això fem vaga. Per dir prou a la resignació i tornar a creure que un sistema educatiu fort, proper i ben valorat és possible. Les aules callaran un dia, però la causa que ens mou parla clar: volem una escola suficient, digna i amb futur.
