- Que Correos estigui a aprop de la “fallida tècnica” i ruïna econòmica, amb centenars de milions acumulats en pèrdues (més de 500 milions en tres anys, 400 milions de dèficit estructural, préstecs per un import de 1000 milions per al pagament de les nòmines), tot a conseqüència de la renúncia de Serrano a defensar un major finançament públic, el caos en la gestió i el balafiament en fastos megalòmans, ocurrències sense contrastar i projectes fracassats.
- L’enfonsament de càrrega de treball: Abandonament de la carta i del SPU, política agressiva de preus que espanta clients, incapacitat d’aprofitar el creixement del mercat de paqueteria, que en altres grans operadors europeus reporta milions de beneficis.
- L’abandonament al servei públic, tant en el món rural de l’Espanya buidada com en l’urbà i oficines, on la qualitat del *SPU no importa, i tot se sacrifica per a, sense cap rumb, reconvertir a la plantilla en “missatgers”.
- La implantació de l’ocupació escombraries: pèrdua de 7.000 llocs, 25% de jornades a temps parcial en totes les àrees d’activitat, *precarizando les condicions laborals.
- Canvis organitzatius imposats, negociats d’amagat únicament amb el 24% de la representació (CSIF, SL i CIG), que *precarizan a tots els col·lectius i que suposen trencar el model de repartiment actual, amb pèrdua d’eficiència i qualitat notables, tancar i traslladar centres de repartiment allunyant-los de l’atenció la ciutadania, eliminar les Unitats de Serveis Especials, perdent especialització i valor afegit en l’atenció dels clients i clientes, implantar un model organitzatiu i funcional caòtic i ruïnós en Oficines que relega l’atenció de l’usuari comú, el majoritari, a un segon pla en benefici dels grans clients, invasió dels CTA per Correus Express (CEX) i creació de Centres Nodals en un escenari de caos escandalós i de confusió de càrregues de treball i plantilles justificant el desori amb l’argument de la generalització de les “sinergies de Grup” amb l’última fi de substituir l’ús de la matriu pel de la filial, i una clamorosa política publicitària buida dels Serveis Rurals lligada a una Espanya buidada s’estan deixant de costat al mateix temps que es precaritzen, entre d’altres.