Ja fa deu anys que ens assabentàrem de la mort de la mestra Marta Mata.
Amb quina fermesa defensava l’escola inclusiva, l’escola per tothom, i les pedagogies actives, aquells que fan dels infants protagonistes del seu aprenentage.
Acabava el curs escolar i eren a punt les “Escoles d’Estiu” que ella havia ajudat a sorgir; lloc de trobada i formació d’ensenyants conscients, que a l’àmbit de l’educació tot canvia, que l’ofici d’ensenyar és sinònim d’aprendre i de reflexionar.
Per a la Marta era responsabilitat dels mestres i professors fer sentir la seva veu, aportar els seus problemes i la seva experiència. De ella vam aprendre que la necessària relació entre teoria i pràctica educativa fa que el sindicalisme i la renovació pedagògica siguin dues eines complementàries.
Records i enyorança, si; però no ens podem quedar amb aquells sentiments, els hem de transformar en accions per fer, com deia la Marta.: “de l’escola allò que els nostres infants i adolescents necessiten per ser homes i dones lliures i creadors d’humanitat”.
Els docents sols no ho podem fer, ens han de recolzar les famílies i la societat.
Javier Giménez Gracia. UGT-Educació (FETE) Terres de Lleida
