El Ple de la Paeria aprova la moció ‘Garantia +55’

El Ple de la Paeria va aprovar ahir amb els vots a favor del PSC, CiU, ERC-Avancem, La Crida i El Comú la moció que va presentar la UGT-Terres de Lleida ‘Garantia +55’, amb l’objectiu d’activar mecanismes per al rescat de les persones més grans de 55 anys que es troben en situació d’atur o amb dificultats econòmiques. Els grups del PP i de C’s hi van votar en contra.

La moció va ser presentada al Saló de Plens pel secretari de Relacions Institucionals de la UGT a Lleida, José Luis Aguilà. El nou reglament del Ple permet que entitats puguin presentar els seus textos.

A més a més, el Ple també va comptar amb la presència d’un grup de treballadors d’Autobusos de Lleida que van desplegar una pancarta exigint la readmissió dels 2 treballadors acomiadats mentre estaven de baixa.

A CONTINUACIÓ PODEU LLEGIR EL TEXT DE LA MOCIÓ:

MOCIO DE SUPORT A LA CREACIÓ DE LA PRESTACIÓ <<GARANTIA +55>>

 Atès el context de massiva desocupació en que ens trobem on el 19,6% de la població activa major de 55 anys es troba a l’atur, amb escasses perspectives de recuperació d’una activitat laboral amb garanties després de perdre el lloc de treball, amb menys capacitat per a modificar les seves trajectòries laborals i empentats a un retir avançat del mercat de treball, és essencial que hi hagi una major vinculació entre les polítiques d’ocupació i les de protecció per desocupació.

 Donat que el col·lectiu de persones desocupades de més de 55 anys és més vulnerable a caure a l’atur de molt llarga durada, composen el 54,2% del total d’atur de molt llarga durada, és evident que en poc temps gran part d’aquest col·lectiu passaran d’un nivell de protecció contributiu a un d’assistencial, en el millor dels casos, i deixaran de cotitzar a efectes d’una futura possible pensió de jubilació, excepte els que tinguin dret a rebre el subsidi de majors de 55 anys que cotitzaran tan sols per la base mínima de cotització.

 Ja  que les darreres reformes normatives relatives a la percepció de subsidis per desocupació, a partir dels Reials Decret-Llei 20/20012 i 5/2013, s’han dirigit en reduir la intensitat de la protecció elevant l’edat de les persones beneficiàries del subsidi de majors de 52 anys a 55, passant a computar els ingressos de tota la unitat familiar per accedir-hi, limitant el temps durant el que es pot cobrar i reduint la cotització per jubilació del subsidi de majors de 55 anys, què és l’unic subsidi que cotitza, del 125% de la base mínima de cotització al 100%, podem suposar una altra ràpida reducció de la cobertura de la protecció per desocupació en els majors de 55 anys.

 També és una realitat que les darreres reformes en la protecció per desocupació ha prioritzat la suficiència econòmica del sistema de prestacions per desocupació, entenem que s’ha deixat sense protegir adequadament a les persones majors de 55, i  fins i tot de més de 45 anys, desatenent a tot un col·lectiu que pot quedar fins i tot fora del sistema de protecció o deixar-les als marges dels sistemes assistencials i empènyer-les a futures pensions de jubilació per sota de mínims, fins i tot després de llargues carreres de cotització.

 Constatem que aquestes reformes han trencat el trànsit cap a la jubilació d’aquelles persones que són expulsades del mercat de treball en edats pròximes a la jubilació, limitant les estratègies d’accés a una pensió de jubilació més avantatjosa en funció de les trajectòries laborals personals i possibilitats individuals.

 Constatem  que aquests fets afecten directament en les rendes actuals d’aquest col·lectiu de persones que en moltes ocasions tenen encara càrregues familiars, acabant la seva vida activa cobrant, si compleix requisits, un subsidi de 426 euros mensuals. Però que també afecta als seus futurs drets de jubilació i a la quantia d’aquesta, doncs els anys en desocupació en un context on s’ha augmentat l’edat ordinària de jubilació els penalitzarà durament, ja sigui o perquè augmentaran proporcionalment els anys de cotització mínima per al càlcul de la base reguladora de pensió, o perquè hi hauran més llacunes de cotització que s’ompliran fins i tot amb la meitat de les bases mínimes de cotització, o perquè se’ls aplicarà coeficients reductors de pensió perquè hauran d’anticipar les seves jubilacions.

 Gairebé 8 de cada 10 persones a l’atur de més de 55 anys o bé cobren un subsidi de més de 426 euros mensuals, o bé reben la renda mínima d’inserció o algun altre ajut econòmic, o bé no cobren res, entenem que aquest col·lectiu és molt més vulnerable a patir la pobresa i l’exclusió social

 Aquest que col·lectiu voreja l’edat de jubilació, entenem que és especialment important que   es prioritzin actuacions que reforcin la seva contribuïtat al sistema de la Seguretat Social per tal que se’ls asseguri unes pensions dignes.

El Ple de l’Ajuntament de Lleida acorda donar suport a la proposta impulsada per la UGT de Catalunya, anomenada <<Garantia +55>> i que significa:

• Crear la prestació “Garantía +55” per a les persones de més de 55 anys que es trobin en situació de desocupació, tinguin cotitzats un mínim de 15 anys i hagin exhaurit la prestació per desocupació contributiva. Aquesta prestació serà una proposta integral i que contempla:
  1. Una prestació econòmica igual al SMI vigent
  2. el manteniment d’entre un 90 i el 100% del còmput de les bases de cotització en la mateixa quantia que la darrera prestació contributiva per desocupació durant la percepció d’aquesta prestació, a efectes del càlcul de les prestacions de Seguretat Social per IP, mort i supervivència i jubilació.
• Apostar per un SMI de 1.000 euros que ens apropi als estàndards dictats per la Carta Social Europea.
• Afrontar la gran complexitat i fragmentació dels diferents sistemes de protecció. Cal simplificar i racionalitzar l’actual sistema de prestacions, i cal fer-ho amb la col·laboració de l’administració central. En conseqüència, abordar i millorar les inequitats de les prestacions, i assegurar la compatibilitat de les prestacions econòmiques amb altres rendes (salarials o no).
• Finalitzar amb l’estigmatització de les persones desocupades en general i, concretament, de les majors de 55 anys. Només d’aquesta manera podrem millorar l’ocupabilitat d’aquestes persones.
• Analitzar l’eficiència dels programes d’inserció i apostar per accions d’inserció i de formació amb continguts reals.