Inici de curs amb normalitat ? Ni de broma.

Que no ens vinguin amb sopars de duro. Des de la Federació de Treballadors de l’Ensenyament (FETE-UGT) de les Terres de Lleida, sindicat majoritari a l’àmbit de l’educació, creiem que el curs 2014-15 no comença amb normalitat per molt que ens diguin  i ens vulguin fer creure des de l’Administració Educativa.

Si fem un anàlisi del moment que viu l’educació al nostre país podrem veure que va cap a una situació de difícil retorn.

La no política del Departament d’Ensenyament aquests últims temps, tot sembla estar sota el paraigües del “sobiranisme”, basada en retallades pressupostàries i precarietat en les condicions laborals dels i les docents, ens està portant a una disminució de la qualitat educativa i de la igualtat d’oportunitats.

Un any més, amb més alumnes a les aules i unes plantilles del professorat, que malgrat l’augment que ens vol vendre el Departament, no arriba als paràmetres alumnes/professor que teníem al 2005.

Unes aules amb menys recursos i menys professorat té repercussions importants, al nostre entendre, en el manteniment de la qualitat de l’ensenyament, on cada dia cal més una atenció personalitzada als alumnes, una atenció a la diversitat i un ensenyament comprensiu. No es pot pretendre, i així ho estan fent, mantenir la qualitat educativa del nostre  país basant-ho únicament en un sobreesforç dels treballadors de l’ensenyament.

A l’hora de la veritat, quan els informes, com PISA, Bofill,… ens fan veure la dura realitat, tot és corre i posar excuses i pedaços on realment falten recursos de l’Administració.

Aquest desgast pot arribar a provocar, si no ho ha fet ja, el desànim del nostre col·lectiu que en els últims anys no només ha perdut un 30% del seu poder adquisitiu, sinó també, una precarització de les seves condicions laborals com a conseqüència de la Reforma Laboral, les lleis de mesures i pressupostos i dels canvis introduïts per la LEC i la LOMCE.

Treball en precari que es veu agreujat en el cas del personal interí i substitut, contractats, en el millor dels casos, amb una reducció del 15% de jornada i sou (que, a la pràctica, és només de sou). Alguns, a més a més, contractats el mateix dia d’inici de curs. Uns docents, els interins i substituts, que mereixen, i així ho ha proposat des del primer dia la FETE-UGT, un sistema d’adjudicació de vacants docents més transparent.

Un altre aspecte són les lleis educatives. Un desplegament de la LEC amb un Decret de Plantilles que ens porta cap a una gestió privada dels centres públics on és legalitza l’arbitrarietat i la precarietat tot fomentant el clientelisme en nom d’una més que dubtosa qualitat educativa. I per si no n’havia prou, una LOMCE de la que encara no sabem ni com s’aplicarà ni que realment representarà per l’educació a Catalunya. L’únic que tenim clar, de moment, és que els consells escolars es converteixen en simples òrgans consultius i per tant menys participació del conjunt de la Comunitat Educativa.

Actuacions i iniciatives del Departament d’Ensenyament que confirmen la manca de política en el camp educatiu i que no ens fa preveure un futur clar. Sinó que els hi diguin a  les noies i als nois que acaben els estudis per dedicar-se a la docència i veuen com a les úniques llistes que es poden apuntar són les de l’atur o buscar feina en un altre àmbit laboral.

Per quant oposicions? A la majoria de Comunitats Autònomes n’han convocat i aquí la consellera Rigau ens diu que encara no “toca”. I les places dels docents que els darrers anys s’estan jubilant?

En definitiva, discursos que no encaixen amb les accions d’un govern. Com en el cas, per citar-ne un altre, de la llengua anglesa. Un Departament d’Ensenyament que exigeix un alt domini de l’anglès als docents, cosa inqüestionable, però no dota al professorat de prou oferta per poder formar-se i reciclar-se en aquest àmbit.

Cal no confondre responsabilitat i saber fer de les treballadores i treballadors de l’ensenyament amb normalitat d’inici de curs.